Múnich, Praga y los judíos como pretexto La “impregnation fasciste” de las derechas catalanas ante la nueva guerra europea (1938-1939)

Francesc Vilanova

Resumo


Resumo: Como na maioria das direitas europeias, os grupos conservadores catalães, sejam espanholitas ou monárquicos, ou o poderoso grupo regionalista da Lliga Catalana, deixaram-se surpreender pelo discurso e pela cosmovisão da época do fascismo do continente. A "impregnação fascista", que devorou as direitas continentais, também ocorreu em alguns grupos políticos e sociais especialmente traumatizados pela experiência a sublevação fascista espanhola e pelo surto revolucionário na retaguarda republicana. Este artigo apresenta alguns exemplos dessa deriva, num setor significativo da direita catalã (ex-regionalistas, católicos, monárquicos afonsinos) que nos anos 1938-1939 assumiram o discurso e a interpretação dos acontecimentos do momento com os valores do fascismo, até o tornar indistinguível do modelo original. A maneira como analisaram a crise de Munique (setembro de 1938), a destruição da Checoslováquia (março de 1939) ou o esforço em culpar os judeus europeus pela nova guerra continental é totalmente coincidente com os discursos fascistas continentais do momento.

Palavras chave: Fascismo, franquismo, Munique, anti-semitismo.

Abstract: As in most of the European right-wing political movements, the Catalan conservative groups, whether they were Spanish supporters and monarchists, or the powerful regionalist group of the Catalan League, allowed themselves to be caught by the discourse and worldview of that moment regarding fascism in the whole continent. The "fascist impregnation", which had devoured the continental right-wing, also occurred in political and social groups especially traumatized by the experience of the Spanish fascist uprising and the revolutionary outbreak in the republican rearguard. This article presents some examples of this drift in a significant Catalan right-wing sector (former regionalists, Catholics, Alphonsine monarchists) who in the years 1938-1939 had assumed the discourse and interpretation of the events of the moment with the values of fascism, until doing so and reaching an indistinguishable point from the original model. The way they analyzed the Munich crisis (September 1938), the destruction of Czechoslovakia (March 1939), or the effort to blame European Jews for the new continental war, is fully consistent with the continental fascist discourses of that time.

Keywords: Fascism, Francoism, Munich, anti-Semitism

Résumé: Comme pour la plupart des droites européennes, les groupes conservateurs catalans, qu’ils soient espagnolistes et monarchistes, voire même le puissant groupe régionaliste de la Lliga Catalana, se sont laissés prendre par le discours et la cosmovision des fascismes de l’époque sur le continent européen. L’“imprégnation fasciste”, qui avait dévoré les droites continentales, s’est également produite dans des groupes politiques et sociaux particulièrement traumatisés par l’expérience du soulèvement fasciste espagnol et l’éclatement révolutionnaire dans l’arrière-garde républicaine. Cet article présente quelques exemples de cette dérive dans un important secteur des droites catalanes (anciens régionalistes, catholiques, monarchistes alphonsines qui, dans les années 1938-1939, avaient assumé le discours et l’interprétation des événements du moment avec les valeurs des fascismes, jusqu’à le rendre indiscernable du modèle original. La façon dont ils ont analysé la crise de Munich (septembre 1938), la destruction de la Tchécoslovaquie (mars 1939) ou la tentative de culpabiliser les juifs européens de la nouvelle guerre continentale, est parfaitement cohérente avec les discours fascistes continentaux du moment.

Mots-clés: Fascisme, franquisme, Munich, antisémitisme.

Resumen: Como en buena parte de las derechas europeas, los grupos conservadores catalanes, fuesen españolistas y monárquicos, o el potente grupo regionalista de la Lliga Catalana, se dejaron atrapar por el discurso y la cosmovisión del momento de los fascismos del continente. La “impregnación fascista”, que había devorado las derechas continentales, también se dio en unos grupos políticos y sociales especialmente traumatizados por la experiencia de la sublevación fascista española y el estallido revolucionario en la retaguardia republicana. Este artículo plantea algunos ejemplos de esta deriva en un sector derechista catalán significativo (antiguos regionalistas, católicos, monárquicos alfonsinos) que en los años 1938-1939 había asumido el discurso y la interpretación de los hechos del momento con los valores de los fascismos, hasta hacerlo indistinguible del modelo original. La manera como analizaron la crisis de Múnich (septiembre de 1938), la destrucción de Checoslovaquia (marzo de 1939) o el empeño en culpabilizar a los judíos europeos de la nueva guerra continental, es plenamente coincidente con los discursos fascistas continentales del momento.

Palabras clave: Fascismo, franquismo, Múnich, antisemitismo.


Texto Completo:

PDF

Referências


Bibliografia:

ABADAL I CALDERÓ, Raimon d’ (2001), Dietari de guerra, exili i retorn (1936-1941), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

ÁLVAREZ CHILLIDA, Gonzalo (2002), El antisemitismo en España. La imagen del judío (1812-2002), Madrid, Marcial Pons.

ARQUÉ, Josep (2014), Derecha de Cataluña: monàrquics alfonsins contra la Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936), tesis de doctorado en Historia Moderna y Contemporánea, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona.

ARRIBA (30.07.1939), “A los veinte años del fraude de Versalles. En lo que se convirtieron los catorce puntos de Wilson”.

CAMBÓ BATLLE, Francesc (1982), Meditacions. Dietari, vol. 2, Barcelona, Alpha.

CAPDEVILA, Mireia; VILANOVA, Francesc (2017), Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945), Barcelona, Ajuntament-L’Avenç-Fundació Carles Pi i Sunyer.

Destino. Política de Unidad (DPU), núm. 130, 13.03.1940.

DÍAZ ESCULIES, Daniel Diaz Esculies (2013), L’exili dels Països Catalans durant la Guerra Civil de 1936-1939, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

DOLL-PETIT, Rubèn (2003), Els “catalans” de Gènova, història de l’èxode i l’adhesió d’una classe dirigent en temps de guerra, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

DOMÍNGUEZ ARRIBAS, Javier (2009), El enemigo judeo-masónico en la propaganda franquista (1936-1945), Madrid, Marcial Pons.

DORIA, Sergio Doria (2013), Ignacio Agustí, el árbol y la ceniza, Barcelona, Destino.

EL CORREO CATALÁN (ECC), “Finanza judía”, (24.02.1939).

EL CORREO CATALÁN (ECC), “Donde se vive con los ojos cerrados. Una potencia extranjera obliga a compilar “listas negras”. Una enfermedad colectiva parece aquejar a Francia”, (21.03.1939).

FOG [VERGÉS I MATAS, Josep], “Panorama internacional”, en Destino. Política de Unidad (DPU), núm. 84, 8.10.1938

GIN [AGUSTÍ, Ignacio], “Berschtesgaden”, en Destino. Política de Unidad (DPU), núm. 81, 18.09.1938.

HUERTAS CLAVERIA, Josep M. (1991), “Els 100 números del Destino de Burgos”, en Miscellània d’homenatge a Josep Benet, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 517-536.

MARÍN, Martí (2019), ¡Ha llegado España! La política del franquisme a Catalunya (1938-1977), Vic, Eumo.

MASSOT I MUNTANER, Josep (1998), Tres escriptors davant la guerra civil. Georges Bernanos, Joan Estelrich, Llorenç Villalonga, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, sobre todo el estudio “Joan Estelrich, propagandista de Franco a París”.

MATAS, J. V. [VERGÉS I MATAS, Josep Vergés i Matas], “Hitler ofrece la paz”, en Destino. Política de Unidad (DPU), núm. 81, 18.09.1938.

MATAS, J. V. [VERGÉS I MATAS, Josep], “Voluntad de paz”, Destino. Política de Unidad (DPU), núm. 83, 1.10.1938.

MOLAS, Isidre (1973), Lliga Catalana, 2 vols., Barcelona, Eds. 62.

MONTALT [RUIZ MANENT, Jaime, muy probablemente], “Ayuno ginebrino”, en Destino. Política de Unidad (DPU), núm. 81, 18.09.1938.

MONTERO, Francesc (2016), Manuel Brunet. El periodisme d’idees a l’ull de l’huracà, Catarroja, Afers.

MOTA, José Fernando de la (2020), ¡Viva Cataluña española! Historia de la extrema derecha en la Barcelona republicana (1931-1936), València, PUV.

ORY, Pascal Ory; SIRINELLI, Jean-François (2007), Los intelectuales en Francia. Del caso Dreyfus a nuestros días, Valencia, PUV.

PÉREZ VENTAYOL, Joan (2017), Els catòlics catalans i la qüestió jueva (1917-1939), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

PÉREZ VENTAYOL, Joan (2019), Del filosemitisme a l’antijudaisme (1917-1939), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

RIQUER, Borja de (1996), L’últim Cambó. La dreta catalanista davant la guerra civil i el primer franquisme (1936-1947), Vic, Eumo.

ROMANO [BRUNET, Manuel], “El alcohol y la política”, Destino. Política de Unidad, núm. 208, 12.07.1941.

ROMANO [BRUNET, Manuel], “M. Maurice Sarraut”, Destino. Política de Unidad, núm. 338, 8.01.1944.

ROMANO [BRUNET, Manuel], “Mitologías nefastas”, Destino. Política de Unidad, núm. 392, 20.01.1945.

RUIZ MANENT, Jaime, “Los negros en Francia”, Solidaridad Nacional, (24.08.1939).

RUIZ MANENT, Jaime, “¿Por qué luchan las naciones?”, Destino. Política de Unidad, (21.10.1939).

RUIZ MANENT, Jaime, “La guerra de Judá”, Destino. Política de Unidad, núm. 128, 2.03.1940.

RUIZ MANENT, Jaime, “La masonería y la guerra”, Destino. Política de Unidad, (21.03.1940).

RUIZ MANENT, Jaime, “Ofensiva de Israel”, Destino. Política de Unidad, núm. 211, 2.08.1941.

RUIZ MANENT, Jaime, “Un pueblo feliz”, Destino. Política de Unidad, núm. 213, 16.08.1941.

SEIDMAN, Michael (2017), Antifascismos, 1936-1945. La lucha contra el fascismo a ambos lados del Atlántico, Madrid, Alianza Editorial.

SIRINELLI, Jean-François (1996), Intellectuels et passions françaises. Manifestes et pétitions au XXè siècle, París, Librairie Arthem Fayard.

SOLIDARIDAD NACIONAL (SN), “El final de una entelequia”.15.03.1939.

SOLIDARIDAD NACIONAL (SN), “Fracasa la proyectada Conferencia de “democracias”. Polonia y Hungría no quieren demasiados contactos con Rusia. Yugoeslavia se separa de Francia”, 22.03.1939.

THOMÀS, Joan M. (1992), Falange, guerra civil, franquisme: F.E.T. y de las J.O.N.S. de Barcelona en els primers anys del règim franquista, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

THOMÀS, Joan M. (2008), Feixistes! Viatge a l’interior del falangisme català, Barcelona, La Esfera de los Libros.

VALLVERDÚ, Robert (2008), El carlisme català durant la Segona República espanyola. 1931-1936. Anàlisi d’una política estructural, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat;

VALLVERDÚ, Robert (2014), La metamorfosi del carlisme català: del “Déu, Pàtria i Rei” a l’Assemblea de Catalunya (1936-1975), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

VILANOVA, Francesc (1996), Ramon d’Abadal, entre la història i la política, Lleida, Pagès editors.

VILANOVA, Francesc (1998), “Luigi Sturzo i la guerra civil espanyola a través de la seva correspondència”, en AA.VV., Miscel·lània d’homenatge al Pare Evangelista Vilanova, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 489-497.

VILANOVA, Francesc (2018), Franquisme i cultura. Destino. Política de Unidad. La lluita per l’hegemonia intellectual a la postguerra catalana (1939-1949), Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner.

VILASANJUÁN, Sergio (2002), “Tertulias, cenas y conciertos: un diario cultural de posguerra”, en La Vanguardia, 7 junio.

WINOCK, Michel (1975), Histoire politique de la revue Esprit, 1930-1950, París, Seuil.

WINOCK, Michel (2012), La droite hier et aujourd’hui, París, Perrin.


Apontadores

  • Não há apontadores.


 ISSN 0871-164X

eISSN 2183-0479

 

 

 

                                    

 

 

         

 

 

 

Lista das Revistas